Estudi de l'augment

1 augment sil·labic: propi dels verbs que comencren en consonant consisteix en afegir davant de l'arrel una e
1.2 augment temporal es propi dels verbs que comencen en vocal, i consistgeix en allarbgar la vocal inicial del verb

1.3 l'augment als verbs composts: l'augment es col·loca entre la preposició i el verb

1.3.1 Les voicals finals deles preposicions s'elideixen davant de l'augment excepte αμφι, περι ι προ
1.3.2 Les preposicions συν ι εν que havien assimilat davant del verb ara recuperen la consonant final.

La tercera declinació (2n Grup)

Després del grup de paraules que acaben en consonat oclussiva, trobem altres frups:

1 nasal n

2 grup en nt,
3 consonants liquides, l, i r

Aquest grup presenta una diferencia amb el grup anterior

El Nominatiu no porta desinència, en compensació algunes allarguen la vocal.

1.1- El primer que estudiarem es el tema en n αηδων que allarga la vocal o en el nominatiu

1.2. en canvi el tema ριν (el nas) que te una vocal breu afegfeix s

2.1 El grup en nt te caracteristiques del tema en dental i del tema nasal i el nominatiu singular queda afectat per les dues `possibilitats tenir s / allargar la vocal o cap de les dues

2.2 el tema οδους (la dent) afegeix s i a més allarga la vocal

3.1 L'unica paraula en l (αλς) la sal afegeix s

3.2 Els temes en r en canvi no l'afegeixen unes allarguen i altres no

3.3 El grup en r es l'unic que te algun nom de gènere neutre (el nominatiu, el vocatiu i l'acuxsatiu no tenen desinència)

3.4 El grup en r presenta a mes alguns noms en sincopa, que presenten grau difernt de la vocal en cada cas veiem l'exemple de πατηρ ι ανηρ

Explicar a classe el dia 9 de desembre de 2008

Deures Helade: pàgina 32 i 35 versió