Pronom interrogatiu

Pronom relatiu

El pronom ὅσπερ ἥπερ ὅπερ Es un compost la primera part es declina i la segona es invariable.
El pronom relatiu concerta en gènere nombre amb el seu antecedent. Es col·loca en el cas que exigfeix la seva funció a la frase.

1) antecedent demostratiu Si l'antecedent es un demostratiu es pot suprimir
2) atracció de relatiu l'antecedent pot atreure el realtiu al seu cas

Oracions completives

Són les que serveixen de subjecte o de complement directe d'una oració principal

Classes d'oracions completives
1.- Completives d'infinitiu.
2.- completives d'indicatiu amb ὅι ο ὡς
3 .- completives de participi

També es consideren completives les oracions interrogatives indirectes i orfacions introduïdes per ὅπως ι i per μή

Constuϊm en infinitiu les oracions completives que depenen de:
α) 1r verbs d'opinió o afirmació
β) 2n verbs de voluntat
γ) 3r locucions impersonals

Les oracions d'infinitiu:

L'infinitiu pot ser concertat o no concertat

1.- Concertat: l'infinitiu es concertat quan el subjecte es el mateix que el de l'oració principal, el subjecte de l'oració d'infinitiu no es mostra.
2 No concertat: l'infinitiu es no concertatquan ter un subjecte diferent que el de l'oració principal i s'expressa en acusatiu

Completives amb conjunció: Els verbs que signifiquen dir, creure i pensaresW